Història

Pam Pam Orellut

Història del CD Castellón

Castelló, capital de la província del mateix nom, compta amb una població que sobrepassa els 180.000 habitants. Ciutat moderna i ambiciosa que compte hui amb un present realment estable i un futur més que prometedor. Ha sabut traslladar una economia eminentment agrícola a una economia industrial que es conjuga amb un ampli palmito en el sector de servicis. En el sector industrial és primera potència nacional en el sector de la ceràmica i posseïx un gran relleu tot el teixit industrial relacionat amb la indústria química i derivats.

El sector de servicis està en relació directa amb el creixement de la ciutat i el benestar aconseguit en els últims anys, així com també en l’àmbit educatiu una bona infraestructura de centres de tots els nivells que culmina en la universitat de tots que és la UJI (Universitat Jaume I), on estan representats tots els sectors de la nostra societat productiva. Així, doncs una ciutat amb este potencial de generar confiança, riquesa i expectatives ha de refermar-se també en un dels àmbits que genera la cultura, com és l’esport, i dins d’ell, l’esport rei: el futbol.

El Club Deportivo Castellón va ser fundat un 20 de juliol de 1922, encara que el futbol ja estava present en la ciutat de Castelló des de principis del segle XX, sent el SD Cervantes CF el seu predecessor. Actualment, després de militar en les grans categories del futbol espanyol, l’equip es troba en el Grup III de la Segona Divisió B d’Espanya.

En els seus començaments, el futbol que es practicava en la capital de La Plana es basava en reunions d’amics, per a jugar uns partits entre ells en els terrenys del Tir de Colom (hui Parc de l’Oest). Més tard, en el 1911 va nàixer el primer club de la ciutat: el Deportivo. A este club li van seguir nous equips com el Castalia, originant una gran rivalitat entre ells fins al punt que el Castalia es va convertir en el primer equip de la ciutat. En 1919, quan el futbol començava a posar-se de moda, apareixen nous clubs, com el Obelisco, el Regional, el Ribalta i el Cervantes, donant començament a una sèrie de partits de caràcter local.

La SD Cervantes FC va ser el precursor del CD Castellón. Estava format per jóvens treballadors que comptaven amb el suport del Centre Republicà, d’ací que la seua vestimenta estiguera composta per la bandera tricolor republicana, i el seu escut era un estrela. Este equip va créixer tant que va provocar, progressivament, la dissolució dels altres conjunts locals.

CD Castellón

En 1921 la ciutat demanava a crits un club que portara el seu nom, com altres tants equips de la resta de la geografia espanyola, amb el desig de poder participar en competicions de caràcter nacional. Ens trobem ja en 1922 quan la Junta General del Cervantes va autoritzar, el 20 de juliol d’eixe mateix any, el canvi de nom a Castellón Club de Futbol, i quasi immediatament a Club Deportivo Castellón.

La vestimenta triada consistia en camisetes a ratlles de color verd (dels camps), taronja (pel color dels fruits) i blau (del mar) , a més de portar pantalons negres. Esta mescla de colors era molt difícil d’aconseguir, a més de resultar car. Llavors les camisetes eren només blanques, però anys més tard, en 1925, donada la rivalitat que existia amb el Valencia CF, com ambdós conjunts vestien igual es va decidir afegir unes ratlles negres verticals, donant origen a l’elàstica albinegra.

Primers anys

El primer president va ser Tadeu Mallach, i no va ser molt popular a causa de la venda d’un partit a favor del València, mentres que el primer entrenador va ser Agustín Sancho. L’escut va ser dissenyat per Tomás Colón.

El primer partit del CD Castellón va ser contra el Cette francés (0-2).

El 3 de novembre de 1923 es va inaugurar el camp del Sequiol, la primera casa dels albinegres, en un partit contra el Real Club Deportivo Espanyol (2-3). El president Tadeu Mallach va decidir adquirir uns terrenys més pròxims a la ciutat, ja que els anteriors estaven situats quelcom lluny per als aficionats.

Estos estaven disgustats per haver de desplaçar-se tan lluny, sense deixar de costat que les instal·lacions s’estaven quedat antiquades. Els terrenys van ser adquirits per dos socis i, estos, ho van llogar al Castellón.

En la temporada 1929-30 el Castellón militava en la Tercera Divisió quan va eliminar a l’Atlético de Madrid (ja llavors en la categoria d’or del futbol espanyol) de la Copa en una eliminatòria a doble partit, entrant en els annals de la història, perquè era el primer equip de la categoria de bronze a eliminar a tot un primera divisió.

CD Castellón

En 1933 es van produir uns incidents en el Sequiol durant el transcurs del partit contra el Real Oviedo. Com a conseqüència, la federació va clausurar el camp durant tres mesos i va obligar al club castellonenc a disputar els seus trobades en el camp de Mestalla. Els directius de l’entitat es van negar, per la qual cosa el conjunt de la capital de La Plana va ser exclòs de la competició i obligat a desaparéixer del tema esportiu. L’equip va reaparéixer en l’esportiu després de la Guerra Civil, tornant als terrenys de joc l’1 d’octubre de 1939.

En 1941 l’equip va ascendir a Primera Divisió després d’una dura promoció contra el Real Zaragoza en el camp de Chamartín. Va militar sis temporades més en la màxima categoria del futbol espanyol. De fet, inclús en la temporada 1942-43 li va disputar la Lliga a l’Athletic Club de Bilbao, arribant a la penúltima a jornada a dos punts del conjunt basc, encara que finalment va acabar en la quarta posició.

El 4 de novembre de 1945 es va inaugurar l’Estadi Castalia durant un partit de Lliga contra l’Atlético Aviación. Amb aquesta fita el club va deixar arrere el camp del Sequiol, símbol de l’equip durant més de 20 anys. Després de descendir de la Primera Divisió, van haver de passar 25 anys perquè el Castellón tornara a la màxima categoria, concretament el 17 de juny de 1972.

La següent temporada, i coincidint amb les “bodes d’or” del club, es va arribar a la final de Copa del Generalíssim contra l’Athletic Club de Bilbao. El partit es va disputar en l’estadi Manzanares i va acabar amb una derrota per als “orelluts” per 2-0.

El CD Castellón comptava en les seues files amb jugadors de la talla de Del Bosc, Zela o Planelles, que van marcar un abans i un després en la història del conjunt albinegre.

En els anys huitanta, l’equip va oscil·lar entre la Primera i la Segona Divisió. També al final d’esta dècada es va inaugurar el Nou Estadi Castalia. Es trobava ubicat en els mateixos terrenys que l’anterior, només que se li va canviar l’orientació del terreny de joc.

Conversió a S.A.D.

Els anys noranta marcarien un abans i un després en la història del club. El 1992, complint amb la llei de conversió dels clubs professionals en societats anònimes, el club es va convertir en SAD (Societat Anònima Esportiva) ocupant el càrrec de president Domingo Tárrega. Dos anys més tard, l’equip va descendir al ‘pou’ de la Segona Divisió B, on jugaria durant 11 anys.

En aquest temps, l’equip va estar a punt de perdre la categoria, però també de pujar a Segona Divisió en diverses ocasions, destacant ‘el any dels récords’ amb José Luis Oltra en la banqueta. No seria fins a 2005 quan aconseguirà eixe ascens tan sonat a la categoria de plata del futbol espanyol.

Després d’onze llargs anys a Segona Divisió B, el CD Castellón tornava al futbol professional, en el qual després assentar fins i tot va arribar a somiar amb ascendir a la màxima categoria. Però tot i que els futbolistes complien sobre la gespa, els dirigents de llavors no van fer el mateix en els despatxos, i el CD Castellón va sofrir dos descensos consecutius deixant a aquest històric del futbol espanyol a Tercera Divisió. En aquesta categoria, impròpia per al conjunt ‘orellut’, va permanéixer set temporades, i no va ser fins a l’estiu de 2017 quan l’afició va tornar a tindre l’esperança de tornar a veure el seu Castelló al capdamunt.

El grup ‘Capital Albinegro’, compost per l’empresari Vicente Montesinos i els futbolistes castellonencs Pablo Hernández i Àngel Dealbert, va prendre el control de la gestió del CD Castellón amb un projecte que tenia dos objectius clars: regularitzar la situació econòmica i social de l’entitat, d’una banda, i retornar al CD Castellón al futbol professional. El grup inversor liderat per José Miguel Garrido es va unir a aquest projecte a l’abril de 2018, liquidant la totalitat del deute que mantenia el CD Castellón amb hisenda, que superava el milió de euros.

Pocs mesos després, el 24 de juny de 2018, el CD Castellón vencia al Club Portugalete en Castalia i va aconseguir l’ascens a Segona Divisió B, el primer pas per tornar a lluitar per tornar al futbol professional … tant de bo abans del Centenari el 2022!

Autor: Pau Campos.
Fonts: “El libro de platino del C.D.Castellón”, de José María Arquimbau
“…y fuimos albinegros”, de José Luis Tirado Safont
“Del Sequiol a Castalia”, de José Luis Tirado Safont
“Del blanco al albinegro”, de Jesús Martínez Mira y Ximo Alcón