Himne

Pam Pam Orellut

El "Pam, Pam, Orellut!", himne del CD Castellón

A principis dels anys 40 i coincidint amb els èxits de l’equip, va nàixer l’himne del Club Deportivo Castellón. Amb música d’Eduardo Bosh i lletra de Vicente Andrés va aparéixer l’himne albinegre, que prompte va aconseguir cotes de popularitat i va ser peça habitual en les orquestres de l’época…

En el escudo de tu historia
Club Deportivo Castellón;
una victoria, siempre campea,
temblando al viento de la emoción.

Y al desplegarse tus banderas
con sus colores bajo el sol;
a la memoria,
llega la gloria,
del viejo campo del Sequiol.

“Pam, Pam, Orellut!”

Història del himne

El ‘Pam Pam Orellut’ és l’himne oficial del CD Castellón. És un tema que igual que passa amb el ‘Hala Madrid’ o el ‘Himne del Barça’; està totalment identificat amb el sentir albinegre i amb la ciutat de Castelló… Qui no ha sentit mai unes estrofes d’esta composició i no se li ha posat la pell de gallina?

Este himne va ser gravat en 1972 per les veus de la Xaranga Típica “FADRELL CAMP” del Mestre Gargori, en els estudis de Ràdio Castelló (SER). Va intervindre com a solista el baríton i gran aficionat albinegre Miquel Soler i Barberà. L’orquestració va anar a càrrec de professors de la Banda de la Creu Roja. Esta versió és la que actualment és emesa per les distintes emissores o en esta mateixa pàgina web, i la que es posa quan l’equip albinegre ix al terreny de joc al principi dels partits. La partitura original és un llegat ja històric, que posseïx el mestre Chencho.

La història d’aquest himne naix amb el llegendari porter dels anys 20, Alanga, qui solia portar un elefant com a mascota i ho situava darrere de la seua porteria. Era un elefant xicotet amb unes enormes orelles. Als partits solien acudir jóvens disposats a passar-ho bé i a riure’s de tot el que haguera al seu voltant. Així, acudia als partits un senyor amb unes orelles enormes cridat Jaime Varella i que sempre aplaudia dos vegades (pam, pam) i estos jóvens, per a mofar-se d’ell, van començar a fer rimes amb la paraula Orellut, escudant-se en l’elefant del porter i els solia eixir bé, dau com és de fàcil rimar amb “Orellut” en valencià (participi de molts verbs).

Després va sorgir el càntic dels jóvens, després d’una magnífica victòria a casa del Valencia CF que resava així: “Pam Pam Orellut!, el València ha perdut!

Font: “Semanario Obra” (Especial ascenso 1981).